Durant els mesos de febrer i març t'oferim un preu especial de 29,50€ que inclou un test laboratorial i un pla de prevenció individualitzat, elaborat expressament per al teu gos.
QUÉ ÉS LA LEISHMANIOSI
"Malaltia parasitària transmesa per un vector i causada
per protozous del gènere Leishmània". Aquests paràsits infecten una gran
varietat d'animals vertebrats (llop, guineu, gat salvatge, gat domèstic,
geneta, linx, mangosta) i es transmeten per la picada d'un flebotom (mosquit)
infectat. Els gossos són el principal reservori per a aquesta zoonosi.
La leishmaniosi canina, una malaltia greu i de conseqüències
fatals, s'estén per la conca mediterrània, part d'Àsia, Amèrica Central i
Sud-amèrica. Es calcula que, només al sud-oest europeu, hi ha almenys 2,5
milions de gossos infectats i que la malaltia s'està estenent cap al nord:
20.000 casos diagnosticats al sud d'Alemanya, Àustria i Suïssa. Es tractaria de
gossos que han viscut o viatjat anteriorment a àrees endèmiques. El nombre
creixent de gossos que viatgen al sud d'Europa o de gossos importats com a
mascotes procedents d'àrees endèmiques està suscitant serioses preocupacions
sobre la introducció de malalties transmeses per vectors.
LA LEISHMANIOSI EN
PERSONES
En l'espècie humana pot adoptar dues formes de presentació:
visceral (kala atzar) que afecta els òrgans interns i és mortal si no es
tracta, i les formes cutània i mucocutània que poden curar-se espontàniament
però que deixa cicatrius que causen desfiguració. Sembla que a Espanya podria
haver més casos dels que es diagnostiquen pel desconeixement dels metges, que
ja estan rebent cursos sobre aquesta patologia en els centres d'atenció
primària. Molts processos dermatològics mal diagnosticats són provocats per la
leishmaniosi i no són diagnosticats ja que en molts casos curen espontàniament.
Més de 350 milions de persones de 88 països es troben en
situació de risc de leishmaniosi i la taxa de mortalitat de leishmaniosi
visceral, causada pel complex leishmània, només és superada entre les malalties
parasitàries per la malària.
QUANTS GOSSOS ESTÁN
AFECTATS?
El nombre de gossos infectats a Sud-amèrica es calcula en
milions. Les taxes d'infecció són elevades en algunes zones de Veneçuela i
Brasil, on una prevalença alta de la infecció canina s'associa a un risc elevat
de malaltia en humans. També s'ha descrit la infecció en gats, cànids salvatges
i cavalls en àrees en les que la malaltia és comú en gossos.
De totes maneres, dins d'un mateix país, com pot passar a
Espanya o a Itàlia, la prevalença de la malaltia és molt variable segons zones
o regions. Per exemple en la zona de Pisa la prevalença és d'un 1,4% mentre
que, a Ligúria, és d'un 30,3%.
A Espanya, per posar un exemple, a Ourense hi ha una
prevalença del 35,6%, a la Corunya del 3,7%, i a Santiago de Compostela del
6,7%. A més, i això és summament important, la seroprevalença infravalora el
veritable nombre de gossos infectats com ha quedat confirmat pels estudis
basats en la prova de la Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) en gossos
seronegatius. D'això parlarem més endavant. Així, a Marsella la prevalença
seria d'un 80% i a Palma de Mallorca d'un 67%.
COM ES TRANSMET EL
PARÀSIT?
És important apuntar que, a més del flebotom, el vector
clàssic del paràsit, s'han trobat leishmànies a puces i paparres, però fins ara
no s'ha demostrat que aquests dos últims paràsits puguin transmetre la malaltia
a través de les seves picades en gossos. De moment, per tant, es tracta d'una
troballa casual. El que sí se sap és que un insecte del gènere Phlebotomus
(Lutzomya al Nou Món) està adaptat per a la transmissió de Leishmània.
El flebotom femella és l'únic que pica per obtenir la sang
ja que els mascles són vegetarians.
Altres vies de transmissió que ja han estat demostrades són:
per transfusió de sang, per la còpula (venèria) i per via transplacentària (de
mares infectades a fetus).
Factors de risc:
- el gènere, és a dir, ser mascle o femella no sembla ser un factor de risc.
- Totes les races són susceptibles. No obstant això, hi ha algunes races com Bòxer, Cocker Spaniel, Rottweiler i Pastor Alemany que semblen ser més susceptibles que la mitjana al desenvolupament de la malaltia simptomàtica. Altres races, com el Podenc Eivissenc, rarament desenvolupen signes clínics.
·
El risc depèn de l'activitat del gos i de
l'exposició resultant a les picades de flebotoms infectats. Per tots és sabut
que és des del capvespre quan el mosquit té la seva màxima activitat i que és a
partir de temperatures mitjanes de 18 graus centígrads quan comencen a volar i
per tant a picar als gossos.
RESULTATS DE
L'EXPOSICIÓ AL PARÀSIT
Molt important: la majoria dels gossos exposats al paràsit
NO DESENVOLUPEN LEISHMANIOSI CLÍNICA (símptomes). Encara que una proporció
passarà a desenvolupar la síndrome clínica, alguns gossos poden eliminar per
complet el paràsit i un nombre considerable romandrà INFECTAT de forma
subclínica. No obstant això NO pot assumir-se que l'estat subclínic en gossos
infectats (és a dir sense símptomes) sans sigui permanent. Alguns gossos
passaran a eliminar la infecció després d'un temps, però en altres, factors com
la immunosupressió i les malalties concomitants poden donar com a resultat la
progressió de la malaltia, és a dir es passarà de tenir leishmaniosi subclínica
a tenir leishmaniosi CLÍNICA o el que el mateix de ser un gos sa amb
leishmànies a ser un gos malalt amb leishmaniosi. També és important saber que,
els gossos que estan infectats però són asimptomàtics poden seguir sent una
font d'infecció per als flebotoms, fins i tot quan no mostrin signe de
malaltia.
Donada la gran variabilitat, la classificació dels gossos
exposats al paràsit Leishmània no és senzilla.
RESULTATS DE L'EXPOSICIÓ AL PARÀSIT A GOSSOS
